les diversions, com per la gent de be, y'm sabría greu que'm desenganyesseu, per que li tinch lley y'm sembla més bonich ab ses cases velles que d'altres que les tenen estucades.
Benehit sía'l meu carrer! d'aquells temps de ma joventut ja pochs vehins hi restan; jo hi he vist succehirse dues generacions. Alabat sía Deu que tanta mercè'ns fa! Ara ja no hi trobo pler com algun día! tots los meus companys son morts; aquells vehins de tanta broma, van perdent cada dia l'humor. Mes jo l'estimo aquest bossí de carrer, per estret que sia, ab ses cases altes y ses llargues canals que d'una banda a l'altra sembla que's toquen, com a bons amichs que s'allarguen festosament les mans! Jo l'estimo: aquí han nascut los fills del meu cor! d'aqui sortiren aquelles prendes qu'encara adoro: mon germà gran y'l més petit: l'Andreuet, que, vell com so, encara'l crido en somnis y ell, pobret, baxa del cel per'aconsolarme y'm torna'ls petons
