Aquesta pàgina ha estat revisada.
ab que l'afalago y fuig cap al cel a pregar per nosaltres. Y aquell fillet meu, hermós com los àngels, que Deu nos lo pregué enamorat de sa gentilesa! ... Finalment, aquí mos cabells s'han tornat blanchs; aquí en est carrer, entre penes y goigs, he guanyat lo bossí de pà, gustosíssim y modest, que'm procura una vellesa tranquila, per que també tinguí una joventut honrada; per que so estimat de tothom y no he volgut mal a ningú;
y Ell vulla, quan sia servit cridarme, qu'aquí acluque'ls ulls, y al llensar lo derrer sospir, puga pujar al cel, al sortir per sempre de mon
carrer.
Mars, 1877.
