cada! un hom ja no sabía què ferli; si: y ella matexa desseguida s'ha tret les claus de la butxaca per que li anessen a buscar un mocador per axugarse la cara: la duya tan untada, que de per tot li lluhía!
— Ja ho crech, ¡la meva filla! —
Y al sortir un'altra vehina del quarto portant una escudella ab aygua de camamilla, se fica sense dir rès al rotllo, com esperant esser preguntada.
— ¿Còm se troba, còm se troba? — li demanan les demés en veu baxa.
— Ja ha pogut descansar, — respon desseguida; — me sembla que no serà cosa de cuydado; està més sossegada. Axís qu'he conegut que li anava a repetir la basca, li he fet pendre un glopet d'aquesta aygua molt calentona; però encara no se l'ha arrimat als llavis, l'ha escupida, y no n'ha volgut més. Jo prou li deya: «Prenguin un'altra mica qu'axò la retornarà; no siga tan perfidiosa; un'altra miqueta, vaja, cúyti ...» de cap manera: no n'ha volgut.
— ¿Però no diu qu'era tan calenta? — li observa una vehina, — està
clar que li repugnava!
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/21
Aquesta pàgina ha estat revisada.
