feyna es vigilar, guaytar de tant en tant los núvols, y ab una sola paraula esplicar lo que succeheix allí dalt; tenir l'aurella atenta a lo que diu lo campanar de la Seu; y tant si'l vehinat dorm com si vetlla, li canto l'hora, y de les altres coses ne faig tan cabal com si passessin a Morería. Axò no vol dir que no tingui esperimentat quins son los vehins qu'a qualsevulla hora de la nit los hi ve be de fer dissapte, y abocar daltabaix del carrer algun ribell esquerdat, ò algun altre moble de pisa, ò sabatots desparionats y florits, ò per la vigilia de Nadal m'omplen lo barri ab plomes d'aviràm. Ja sé qui son aquexa gent tan polida que no volen la porqueria a casa, y's pensan que als demés los hi agrada, segons s'afanyan a escamparia pel mitx del carrer per que tothom se'n emprendi. Sé qui son, però tinch de callar, per que si'm desbocava'ls ne diria quatre, renyiríam, y jo haig de viure ab tothom. Vèt aquí per què so prudent.
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/215
Aquesta pàgina ha estat revisada.
