Molts se creuen que'l meu empleyo es descansat per que algun dia'm veuen ben vestit que vaig a donar un vol. Que ho probin; que tirin memorial per entrar de suplents: ja sabran quín pa s'hi menja. Un día vés a casa l'arcalde, que hi hà verbal ab aquell marit y muller que no s'avenen, y l'arcalde sembla que tingui por que descompartintlos no arreplegui alguna garrotada. Un, altre, passa les papeletes dels quintos; oh, y del meu barri, que cad'any sembla que'ls treguin a companyíes. Des-
prés vés a acompanyar la comissió ab un indivíduu del clero per veure
si'ls vehins volen allargar les mans per les obres de la parroquia. Y quan
hajas acabat, repartèix les llistes del empadronament, y vigíla per recullirles totes al cap d'uns quants díes. Després... que a casa la ciutat te demanan, que'l segon arcalde't busca! que'l cabo't te de veure... ¡ay malviatge'l món dolent! y donchs, que no ha de dormir lo sereno?
