Abans, l'arcalde a tot'hora semblava que'm tenía a punt: «Gervasi,'m deya per exemple: demà a les nou veníu.» «Corrent;» y jo com un rellotge; al punt de l'hora ja m'esperava y ell encara s'havía de llevar. Y tant y tant m'amolà , qu'al últim tinguí de dirli: «Míri que quan jo vinch encara no he dormit y estich dejú.» «Be, feya ell, anèu a pendre un bossí y torneu.» «No pot ser, que la sòn se m'ha menjat la gana y, si vol que li parli en plata, dech tenir la pell curta, per que quan obro la boca se'm tancan los ulls y vol dir que menjar y dormir tot alhora no ho sé fer, per que jo no'm governo la naturalesa. A la nit, ja ho sab, sempre a la bretxa; de día, a dormir per lo que demana la persona, y prou, Y si'm volen fer perdre aquest agre y que no cumplexi, tant se val qu'arrambi'l xuxo y que canten los ximples.» Però com l'arcalde es un home que s'escolta a un altre per que té bon sangro,'m va respondre: «Aneu, Gervasi, aquí teniu lo reparto, y vos mateix.» Y desde llavors ho porto com un tirabuquet y tinch lo barri com un pom de flors. Y
