d'aqueix terme anem pasant y adorant; tothom està content de mi y jo del empleyo, per que l'esser sereno vol dir home de be, fiat, diligent, y estich tan satisfet ab aquexa riquesa de reputació , que cada día canto ab més gust y m'hi miro y m'hi presumo; y si tingués un fill lo faría suplent, y anch que fossen mitja dotzena, tots tirarían pel mateix art
y'ls faria ensejar a casa plegats, que armarían un coro, cantant totes les
hores del rellotge, qu'al últim ni ells, ni jo, ni ningú, sabrían quína
hora es.
Vaja que ja es día, y tinch d'anar a retiro. Lo sol entra al meu quarto y li tindré de tirar los porticons pels bigotis; no hi sé dormir ab xinxeta. Sembla'l món al inrevés; ara, si vull aclucar los ulls, haig de ferme compte qu'es de nit. Vès si'n vol de mèrit axò, sentint a cada moment un baladrer ò altre...
¡Que n'hi deu haver de trencadissa, y que se'n deu fer malbé de roba
