Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/223

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




Fa un vent que no respecta cap barret.
A les pobres dones que van pel carrer els hi embolica les faldilles, privàntleshi de donar un pas, ò les empeny fentles caminar massa.
Los escombradors, en vista de que ja troban la feyna llesta, se'n tornan cap a casa la Ciutat ab les dinades a la funerala.
Un senyor vellet (que ja no deuria pensar ab aquestes coses) s'encanta mirant les polaques d'una noya y quatre tristos travessos de mitja blanca, fica un peu dins d'un sot, y ab lo brinco que pega per trèurel, hi enfonza l'altre.