Los esquitxos qu'axeca se'n van a parar a les vidrieres d'un barber, en lo mateix instant que l'amo surt a la porta, esten lo bras y mira al cel, ficantse a dins tot confós, no sapiguent entendre com diastre la pluja que tenía de caure per sobre li ha mullat per sota'l palmell de la mà.
Acto continuo se sent un trò que pareix que dugui al derrera tota la seva descendencia, per que's disminueix y s'acaba dèbil y mesquí, que més soroll fan al pis de sobre quan enretiran una cadira.
L'ayre xiula, y buscantse acompanyament, fa dringar les bacines de la barberia, inquietantse l'una ab l'altra.
En vista d'axò, surt lo fadrí, s'enfila dalt d'una cadira, les despenja, y's fica a dins.
No se sab quin'hora es, per que encara no ha sonat en lo campanar,
lo vent ja se l'ha emportada a la Bordeta.
Y's posa a ploure ; l'aygua cau abundanta y de gayrell, ratllant l'espay com los caidos d'un cartipàs.
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/224
Aquesta pàgina ha estat revisada.
