— Ella plora; però ab l'amohino dels vestits, casibé no té temps.
— ¿Y ell, què diu, què fà, què pensa?
— Oh, ell tot lo día ab lo puro a la boca, y se'n vol anar a París ab la senyoreta.
— Oh, ràbia! ¿què fer? A quín'hora's casan?
— A les sis.
— Donchs, be: dígali que jo a tres quarts ja seré mort. ¡Xist! ¡Càlla!... Té, dónali axò de part meva: serà'l primer y l'últim. — Y l'embossat se desembossa, abrassa la ninyera, y li vol fer més carícies; mes ella fa un xiscle, fuig, lo cancell se tanca fent ganing ganing ganing, y ab la revolada que porta, dona una patacada als talons del desgraciat amant.
Aqueix s'encamina derrera Palacio, se'n entra a ca'n Roca, y demana
tres unses de metzines.
En un llit de ferro, ab estrenyacaps de madapolan, la cara molt groga, los ulls enfonzats, descolorits
