Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/228

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

los llavis, s'està arrupidet sense fer gayre bulto l'embossat del altre vespre. Fa un badall, després un altre, alguns més desseguida, y, tant se val que no'ns hi fixem, perque's veu que debia tenirne un dipòsit y ara'ls hi dona exida.
 En la tauleta de prop del llit hi hà una escudella plena de caldo que fumeja; al costat, una capseta de confitura de codony mitx buyda, ab un ganivet de postres que s'hi té tiesso.
 Li van errar lo veneno, y ara fa tres díes qu'està més sossegat. Lo metge, que també deu entendre en malalties d'amor, diu que'l restablirà no més qu'ab confitures y caldos de la reyna.
 Ella, la fulana, ja es casada. ¡Ay, pobre xicot, lo dia qu'ho sàpiga! (per que ara no's recorda de rès.) Serà capàs de posarse devant d'un canó, qualsevol dia que fassan salva, y que surti lo que vulgui.

14 Desembre, 1878.