Vés al contingut

Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/231

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




Estich trist; ab una tristesa que no prové tant dels nervis com de cert desarreglo en l'alimentació.
Es tal hora de la nit; no sé quína; ni ¡què n'haig de fer, si per mi ja no toca la de dinar, ni sento may la de sopar!
Surto del cafè, únich alberch luxós que tenim, els qu'estem tronats, per passar les hores y fugir dels que hem fet extrangers en sa matexa patria. A mi tots me conexen y'm buscan: semblo l'altre cònsul inglès.
Aquesta tarde m'han pagat un cafè, com si hagués ben dinat, y aqueix vespre he quedat a deure un pà ab mantega. Axò no es viure de