sentits s'hi encisavan. Després, veya uns llussos remenant la cua,
dividit el còs en varies seccions que al acostarse's descomponían y'm
queyan a la falda en rodanxes més grosses que galetes; y després... una veu de nas que'm deya: «Tingui, germanet, tórnim un xavo». Obro els ulls y'm trobo al devant una vella que m'allargava un quarto. «Malviatge la dòna! esclamo ab rabia; arri al canyet! ¿quí us ho ha dit que demanava caritat?» «Jo'm pensava...» «Y jo'm pensava de vos...teníu! veus aquí dos quartos y nom despertèeu may més». Però, a pesar de la vella, aquell somni ha estat un bon pressagi. Algunes hores després, ab menos poesía y menos perfums, he satisfet aquella gana que'm donà visions tan cavalleresques.
Lo gosset m'acabà'ls estudis; havem passat molts díies donant llissons, y moltes nits repassantles. Me coneix tan be'l geni, qu'encara no l'amenasso ja grinyola; fa'l que vull,
