Aquesta pàgina ha estat revisada.
¡Qu'estich dèbil!... Sento que la vida se m'escorre com una mitja.
¿Y jo moriré de fam?,.. ¡Jamás! ¡Tres veces!
Me suicido; està resolt.
Algun beco pagarà la estella.
Moriré menjant; y quan no pugui més, me faig treure bacallà y'm clavo la espina més grossa al mitx del cap.
¡Ay! la resolució es forta, les ganes hi son, els badalls m'apressan, l'esperit se'm dissipa!... Al meu entorn tot dona voltes, y passan, com si's descapdellessin, fondes y restaurants... El carrer de la Boquería ab tants fanals...
Ja està dit: surti com vulgui; axís que passi la fonda del Estevet, m'hi fico.
Allí faré'l derrer badall. Y li dexo tot; el faig hereu.
Janer 1877.
