Hi ha hagut ocasió que d'un badall lo barret m'ha caygut pel clatell.
¡Sembla mentida que's puga donar tant! ben segur que la goma dels elàstichs la deuen traure de la gent qu'ha patit gana.
¡La gana! No ho vull creure que hi haja persones que prenguen magnesia. ¡Quína mort més dolsa deuen tenir els que's moren d'un enfit!...
¡Haig de morir, no hi hà més!
¡Morir si giovane!... ¿Còm m'arreglo per viure? ¿de què faré mànegues, si tot m'ho he fet malbé: reputació, interessos, ganes de treballar, tot... menos el ventrell qu'ara tot sol se m'espatlla?
Y tanta gent qu'estudía y's perjudica la salut encaparrantse llegint, y qu'encara no haja sortit un sabi ab una sustancia qu'alimenti de franch! Molts, per fer retòrica, d'aqueix món ne diuen una vall de llàgrimes; s'equivocan: aquí es la terra de la gana.
