Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/250

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

festa; aquell dia li havían tret lo caldo, com als demés lo dinar, y tots se menjavan les rosquilles planyentse de que fossen foradades del mitx per que hi trobavan menos vianda. Lo pare,posantse una mà a la galta, feya cruxir los borregos qu'eran més sèchs que closques de nous; mes per axò, tots estavan alegres; jo, embolicat ab una manta que parexía feta no més que de serrells, deyan que m'estava a la falda de la mare, mamantme la maneta que no'm cabía a la boca, y ab ulls axerits contemplava aquella escena de boyra y de gana.
 De tant en tant, lo pare s'ajupía, me posava una rosquilla al ull, que m'hientravan tots dos, y ab crits joyosos me deya: «Guàyta, noy: noy, mira bobó;» se menjava la rosquilla y m'hi posava un borrego, com aquell qui'm volgués fer mirar un ou del día,y també'l borrego anava a passar a la seva boca, fentli fer un bony a la galta com si la tingués inflada. Llavors volia enrahonar, y ningú l'entenía ni ell tampoch. Després d'haversho empassat, deya a la Mare: «Oh María Magdalena, (era mallorquí),