estich tot content que's meu fi haja estat mascle; y ferm que n'estich de content; que no n'estaria pus, jo t'ho dich, enquiara que m'haguessen duyt un quiantarano de dob-bés ò colque cosa de való.» La Mare se'l mirava commoguda, y ell afegía: «Aquest nin, jo'm pens que serà sa nostra
venturansa. ¿Veys quíns uys té de polissó, María Magdalena?...»
Me van fer estudiar per músich; me donaren un violí ab arquet, y jo xisclava més que la prima quan, ensenyantme les posicions, me cuydavan
a desllorigar les munyeques. ¡Quantes vegades la mà del mestre aprofitava'l moviment del compàs per ventarme nata a la cara!
Al principi'l coll se m'adormía sobre'l violí, quedantme enrampat,
y quan volía girarlo m'havía de tombar en rodó com si tot jo fos fet
d'una pessa!
Seguíiam les fires y festes majors; lo pare tocava'l timbal ; la mare'l
