pandero; lo senyor Quirse (mon mestre,) lo violí, y jo'ls ferrets. Posavam una manta a terra y quedavam instalats; redoblava'l timbal, jo feya soroll ab los ferrets, la canalla acudía, s'aturavan algunes dones, y quan comensava a haverhi rodona, los pagesos s'atansavan calmossos bo y trencant pinyons, com si's recelessin del espectacle que'ls donaríam. Lo pare, ab una corda que tenia una bola al cap d'avall, comensava a giravoltarla recorrent lo cercle y fent apartar los xicots que, empenyentse els uns als altres, venían a caure de bigotis dins, com si volguessin veure la funció arran de terra. Lo senyor Quirse tocava'l violí; la mare donava de tant en tant una sacsejada al pandero; el pare's treya'l jayque quedant ab un vestit blanch de punt que n'hi tenía molt en durlo roig; jo no'm llevava rès, per que ja ho tenía tot fòra, y sense sapiguer ahont ficarme les mans, per que tampoch gastava butxaques, corría, vestit com un angelet ab los brassos creuats que casi'm voltavan l'esquena com si hi busquessen les ales, a ageurem devant del pare. Saludava al
