públich, y agafantme per los tormells, m'etjegava al ayre ab un giravol que'm feya veure la gent abans per les espardenyes que per la barretina, y me'n anava a caure per quí en enllà, assentat algunes vegades, ò rompent lo cercle dels curiosos moltes altres . Després lo pare també s'ageya; alsava'ls brassos y les cames, jo li feya la figuereta a la planta dels
peus, y d'un tom queya assentat a les seves mans.
Lo públich indiferent, continuava menjant pinyons; mon pare, agegut a terra, renyava a les criatures que's ficavan dins lo rotllo; y tornantme a llensar sobre'ls seus peus, m'hi dexava assentat, rebotentme d'un costat al altre ab precipitació vertiginosa. Feyam dues ò tres sòrts més; la música parava, y'l pare's dirigia a la concurrencia per dirli, (sempre ho deya de la matexa manera:) «Senyors; ja han vist vostès del terme qu'una criatura de cinch anys treballa devant del públich; y aquí no hi hà cap engany, cavallers, que no més se presenta l'habilitat sense trampes, y si tenen gust de comprobarho, ara
