Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/254

veuràn com no s'enganya a ningú; y abans de fer los treballs que'l noyet presenta, 's passarà la safata per los que tinguin voluntat d'allargar les mans.» Y s'avansava la mare ab una safata que ja no més hi havía algunes clapes de vernís; donava un tom pel rotllo ficantse per entremitx de la gent, y d'assí y d'allí, s'allargava algun bras per dexarhi caure un quarto ò be un xavo. Alguns feyan com aquell, y s'apartavan de la rodona per tornarshi a acostar axís que comensavam l'espectacle. Entre tant, lo senyor Quirse, qu'era cego, feya un cigarro ab molta paciencia, desava la petaca, y trayentse un misto de cartró me l'allargava tol cridantme girant lo cap a dreta y esquerra. Ell s'abaxava ab lo cigarro a la boca, y alsantme de puntetes li acostava'l foch; pipava, y jo'm quedava bona estona ab lo cap alt contemplant al pobre ceguet com treya bocades de fum, no podentme donar rahó del gust que podia trobar enviantse allò qu'a mi'm feya estossegar y plorar los ulls.
Quan la capta havía sigut bona, lo pare's tornava a dirigir a la gent