Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/266

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

gadissa y fregadís de peus que sembla que se'ls empaytin y no se'ls pugan trobar.
 Y vèus aquí com jo, desde l'orquesta, veig tantes alegríes, sento al cor una cosa com una veu que'm diu que ja qu'en lo món, apesar d'estarhi tan trist, escampo dolsures quedantme'l fel pera mi, tindré una recompensa, y exa veu que sento es una protecía d'infinides promeses que m'aconhortan: «Exa soletat que m'espanta desaparexerà y vindran amables companyíes a esbargir fins la memoria de mes penes. Quí sab? Mon pare al néxer ja pronosticà que sería la felicitat de casa. ¡Ell no pogué conseguirla! ¡Si seré més sortós, y's cumplirà son vaticini ! Sería horrible anarsen del món sens dexarhi algun sér que pregués a Deu per mi.
 Janer 1878.