Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/269

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.






 Son les vuyt del vespre, hora en que surten del treball els que vetllan; estich tot sol en el meu quarto, enrampat de fret, el llum fa mala cara; els panallons m'amolan...; tot es quietut y ensopiment. El nyich-nyach continuu i embafador del rellotge es l'única senyal de vida que's manifesta en la meva estancia.

* * *

 Tres hores batallereres fa que m'estích sentat, quiet y immòvil, en un àngul del quarto. Si algú'm pogués veure, em pendria per un d'aquells