mobles reconers que s'hi posan paraygues. Ay, Senyor! jo mateix me faig fàstich; me veig tan magre, que se'm podrían comptar les costelles com les pesses d'una bujola. La barba creix, y creix ab tot el desvergonyiment del que no té ningú que'l repti. Els cabells també s'estiran y s'allargan com si volguessin cobrirme les espatlles a tall de madrilenya. ¡Els meus bonichs cabells d'un día! ¡Aquells que's rissavan día sí y día nó a casa en Monserè! Tot m'es infidel; tots m'abandonan..... Aquella ¡ay! no'n parlèm per ara... ¡Mirèume'l chaqué, fentme ensenyar la ceba pels colzes. Aquest també m'es ingrat y's desconjunta burlantse de la professó; vull dir, de son amo; axò es, de mi.
Pera mi sí qu'ha passat la dòna dels raves. Sols tinch humor pera consumirme. Filosofía, resignació, consols... Mentida; vosaltres no existiu. Que ho vagin a comptar a nen Sàrries, aquells qu'a cada pàs us in-
