vocan fentlo servir de tapadora pera aturar els xisclets dels cors apesarats. Veníu aquí, vosaltres que per tot teniu cura, com les píldores de Holloway, y mirèume axò que tinch dins del pit. Mirèume axò, que ja
sembla una olla de mangra, y diguèume si aquest cor esbutifarrat pot tenir cura ab les vostres cataplasmes de resignació, calma, tranquilitat, etz., etz. Abaxeu el cap com si us haguessin d'afeytar el clatell, confessantvos incapassos de soldar les ferides d'aquest cor que ja sembla un degotall de regadora. Ja sabía que totes les vostres arengues servían com un pegat en un banch. Dexèume ab el meu llanto, y no'm vinguèu a rompre mes oracions ab vostres camàndules aygualides.
Perdut y oblidat com els lluquets, sense cap consol que mitigui ma desditxa, tan gran es ella, ni tinch una esperansa que m'alegri, ni un desitx que'm distregui.
Sens ella, ni tinch voler ni esma
