corte, emancipantse de les dexes del pare; en aquella edat fou que per ma desventura s'introduhí l'amor dins del meu cor, com la lesna dins de la sola, obrintmhi un regueró per hont sortía tot el carinyo qu'en ell hi havía. Era una noya d'orgullosa figura, cara rodona com una mitja cuerna, boqueta mimvada, y uns ulls que si Nostre Senyor els veu quan feya'l Sol, me'ls clava al mitx del cel.
Jo no he vist may més claror com la que d'aquells ulls sortía; allò n'era un Niàgara de llum. Era la més rica y luxosa abundancia de esplandor
y brillantez.
Figurèus còm estaria'l meu cosset al contemplarse correspost per aquella Sultana. Jo m'hi presentava més pintat qu'un país de vano, y més salau que la tunyina; ben vestit, elegant, ayrós, posada ab donayre la maneta en la sangradura del meu còs, y un bastonet, prim com un escuradents, en l'altra; decantat el sombrero, els peus en escayre, llu-
