Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/29

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 — Bo; ¿ja hi tornem? ¿dígali per què plora ara? Ba, ba, ba; com més anem menos valem. Dóna, no té de ser axís: si era'l seu destino, ¡què hi vol fer! — Y totes les vehines ab molta solicitut la rodejan y l'amohinan volguentli donar consols. La del tercer pis, qu'es la més trafeguda, encara no sent que van a dir alguna cosa, sense donarlos temps de comensar els hi pren la paraula y sense demanar tanda torna a dir:
 — Sí, filla, sí; ja sé quines penes son aquestes; ¡ay, Senyor! jo també vaig perdre'l meu marit que no se'n haguera trobat un altre de millor. ¡Deu l'haja perdonat! y si les necessitats no m'haguessen fet tornar a casar — per que una dóna sola no es ningú, — ja ho poden tornar a dir, els hi prometo y asseguro qu'a cap més home m'haguera mirat. Però, filletes, a mi'l carro m'anava pel pedregal; y, gràcies a Deu, si'l primer era tot un bon home, lo que tinch es una pasta d'agnus.
 — Vèjan, que trucan; ¿volen fer lo favor de veure qui hi hà? — diu la viuda dirigintse a les vehines.
 — Míri, senyora Marieta, es lo