aprenent de la botiga fonda que porta robes.
— Vostè matexa, díguili que les dexi, que ja les triarèm. ¡Ay, Senyor, quins trastorns son aquestos! Vègi, senyora Pauleta, ¿què li sembla aquest merino?
— Ay, filla, jo sí que no hi entench; per merinos sempre vaig a
ca'n Fandilleta ¿sab? allí al carrer...
— Prou, prou, — respon la del tercer pis, — ¡ay! no m'agrada aquell home; ab tants compliments, sembla que's burli dels compradors.
— Es lo seu tarannar; ¿no veu que ho tenen de fer? — li contesta la senyora Pauleta.
— Nó, senyora, — replica l'altra; — a mi que no m'hi vinguin ab aquelles cortesíes y aquelles franqueses de tocar la mà tantes vegades; que agafin la del morter.
— Ay, me fa riure sense ganes; — diu la viuda tapantse la boca.
— Sí, senyora; que gastin franquesa ab aquelles modistes del mocador arrossegant, que jo no vull tantes salameríes ni tantes comedies.
— Què li sembla ¿per lo túnich,
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/30
Aquesta pàgina ha estat revisada.
