Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/41

 — Vès, prenèu l'olla d'aquell bordegàs que tot ho alborota, — crida un dels vehins.
  — ¿Encara no es l'hora, senyor Joanet? — li pregunta un noy.
  — ¿Oh, y que no tenim de comensar fins qu'avisin? — li diu un altre.
 — No encara; esteu quiets; ja farem la senyal.
 — Senyor Joanet, ¿que vol que toqui tot sol ò que vagi ab aquestos?
 — Escólti, senyor Joanet, que serà bo'l canti?
 — ^No es veritat qu'haig d'anar al devant de tots, jo?
 — Que nó; que m'ho ha dit a mi. Senyor Joanet, ¿míri que diu en Nando?... — Y poch a poch tota la quitxalla del barri va voltant a aqueix senyor Joanet qu'està molt atrafegat guarnint un cèrcol ab picarols, y tant l'estiran y preguntan y li van entre peus amohinantlo ab crits de senyor Joanet, que l'home cremat dexa'l cèrcol y ab veu que tot ho domina'ls crida: — Arri al diable! El primer qu'agafo... —
 Y'ls noys se quedan quiets una estona, ensenyantse ab orgull lo trasio qu'han arreplegat, y no po-