arcalde s'enfurisma y amenassa en castellà a tothom, y vol ferlos seguir al calabosso y presentar si convé al barrio entero al juez de primera instancia.
La consternació es immensa; dones y criatures se fican per entre'l grupo, plorant y cridant, enternint als serenos. Lo cabo vol fer callar a
tothom y no ho logra; y en mitx de aquell mar de llàgrimes, l'arcalde, a
pesar d'esser lo més ofès, apretantse lo front ab lo palmell de la mà, intervé ab sa benigna autoritat y permet que cadascú's retiri a casa seva,
fent lo distret quan lo cabo dona ordre que'ls caps del motí's presentin
l'endemà a les dotze a l'Arcaldía.
Y vèt aquí com de tanta brega, de tanta festa, d'uns esquellots tan ben preparats, ne resulta que'ls nuvis se'n van tranquilament a retiro,
mentres los seus burladors passan la nit desvetllats y anguniosos, exagerantse la pena que'ls hi podran imposar per haver atropellat a l'autoritat del barri.
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/49
Aquesta pàgina ha estat revisada.
