desentenen y'ls hi diuen que'l qui'ls ha fet parar que'ls pague, y comensan a disputar cadascú en lo seu llenguatge. Un dels italians sortintse de tino diu alguna paraulada; els altres se pensan que'ls hi diu una injuria xamporrada y li clavan trastasso. L'arcalde va per apayvagarlos y ho embrolla més y li perden lorespecte. S'hi interposan altres vehins y compareix lo sereno; les disputes aumentan y'ls crits també; les dones s'hi barrejan amenassant al sereno y a na'ls seus marits que les volen fer callar; y en mitx d'aquesta guineya, un canti de llauna es tirat ab fúria topant de plè a plè al front de l'autoritat, fentli una banya que sembla una pruna. Lo sereno refila lo xiulet, ne venen d'altres, y entre la cridoria y'ls xiscles de les dones, los serenos volen agafar a tothom fins que's descubrexi'l qui ha tirat lo canti. Tothom s'escusa, yl delinqüent no surt; y no fos pel bony que's relleva en lo front del alcalde, qualsevol diria que no hi ha hagut tal canti al ayre y que tot era una farsa. Lo cabo,qu'en aquest moment se presenta, al veure ferit al senyor
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/48
Aparença