tar si se'n recorda,'m contesta ab una remor confosa que no l'entech. ¡Quantes vegades he tornat a la fonteta! L'aygua corría com si's trenés sobre'ls rogenchs palets: lo llimoner feya tremolar ab suau armonía son fullatge y escampava delicats olors; alguna fulla, enamorada de la frescor y gentilesa de l'aygua que l'emmirallava, baxava pressurosa per darli un bes, y l'aygua, tan joganera com traydora, se l'enduya, distrayentla ab afalachs y besades, avall, avall sempre, cap al mar, com les llàgrimes que tu vas plorar... ¡Ay, la font sempre riallera! lo llimoner sempre quexantse condolit! jo al seu peu recordante, hi vaig passar un día y un altre, y altres més; a voltes la lluna m'hi sorprenía, enviantme de sa trista llum resplandor escàs, com si endevinés que sols tristeses estima l'enamorat, ja que les alegríes no li son grates... May més vas venir!.....may més te vaig veure..... adéu, Angelina!
Y tu, descarada Lluisa, morena més que'l cuyro, que per sol que fés sempre semblava que tinguessis la
