Aquesta pàgina ha estat revisada.
Vull contar los afanys d'un moro, ses penes amoroses, sa malaventura y ses tristors. Jo no podré agafar la armoniosa lira, y polsantla com si li busqués febre, trauren cristal·lines vibracions per cantar finures del amor, braveses d'algun hèroe ò enlayrades aventures, d'aquelles que la pregonera fama esbarría per tot arreu. No puch cantar, que l'animeta d'un pobre moro podría arrencarme'l guitarró de les mans y etgegantlo als apartats desconeguts confins del diastre, dexarme ab la boca oberta al bell punt de treure'l solo y los dits sense rès qu'esgarrapar.
En prosa modesta, que l'assunto