no vol galanures ni admet florejats, per que primors no li escauen, faré sentir dolsament als vostres cors quelcom de la tristesa qu'amargà la vida d'aquell desventurat.
Era un moro molt guapo, — pels gustos de la seva terra, — alt d'estatura, quadrat d'espatlles, magre com un dejuni, y ab la cara del color de la oliva. Son pèl negríssim li voltava les barres fent unes punxes al mitx de la barba que talment semblavan dos mantecados de fum d'estampa. Un gros turbant li embolicava'l cap, quasibé ab tants revolts
com hi hà en un capdell de cotó de fer mitges; cubría ses espatlles un
jayque de bazar ab ratlles de traspontí; embossat sempre, fins en lo rigor del estiu, no més se li veya de sa persona, un escrupuló de cara y un parell de pantorrilles que, de tan estretes, conto li venían amples totes les mitges, y per axò no n'hi duya.
Aquí'l teniu tal com era ¡l'hermós!, qu'axís l'anomenavan les mo-
