Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/69

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

retes al passar bo y tapades per aprop seu, fentli l'ullet ab gran dificultat y fregantshi de colzes ab molta dissimulació. Mes ell no'n feya cabal y també escoltava indiferent los quexosos sospirs d'algun'altra currutaca que, més traydora ò més liviana, volía decantar la seva voluntat ab tan suaus ayrades.
 Mamud-Kefem-Assí,(tal s'anomenava'l moro), no era insensible a les amoroses fiblades: al contrari, tenía lo cor més picat qu'un coxinet de posar agulles, y era una móra, ò'ls seus ulls, los qu'havían fet tan mala feyna en la prenda més recatada y de més apreci que té la persona.

 Zulema, era molt hermosa y, tan cert, es compromís que m'amohina volguer fer enquadrar en la vostra imaginació bellesa de fesomía tan escullida y sorprenenta, que molts moros, ab lo genial prompte com tenen, tot d'una que l'havían vista, se pegavan ab furia un cop de puny als ulls, ben penetrats de que després d'haverlos fet gosar ab tanta hermosura, ja no podían veure més qu'estrelles. Y molts s'esguerravan