Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/70

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

per tota sa vida, quedant ab un ull blanch y un altre de negre.
 Boniques son les roses, y es poètica galanura posarne un parell de molt fresquetes en les galtes d'una noya per que fassin armonía de color ab lo rogench clavell que may se li plany en los llavis. Però, en la mòra de qui's tracta, no hi cabian tals adobs ni compostures. Sa cara morena, adornada ab negres cabells, semblava una maravella.
 Sos ulls... quasibé'm fa pena arriscarme a descríurels, per que'm sembla que vaig a quedar malament. ¿Ahont aniré, enfeynat com estich per enllestir lo meu qüento, ahont aniré a cercar negror tan clara, llumenetes tan mogudes, brillantor que tant s'escampi, si'ls poetes ja han descorullat lo cel treyentne estrelles y més estrelles, a dojo y a parells, per enquibirlos en les cares, que si jo imités furt tan execrable, dexaría (y no es prudent), la closca celestial ab més foradets qu'una escorredora?
 Los seus ulls eran bonichs com estrelles y tenían més mèrit, per que brillavan de dia y de nit, bo y fent sol, estant núvol, ab. pluja... y vaja,