sentir. Sa fesomia se li revolucionava en termes que torcía la boca com
si anés a embestir los ulls que vermellosos li sortían com si volguessen tirarse daltabaix de les seves barraquetes, lo nas se li encorbava pitjor qu'un ganxo de romana, y les ceyes semblava que fugissen a barrejarse ab los cabells, fent lo total de sa cara tan extraordinària ganyota, qu'era capàs de fer perdre'l plor a un home gran.
Montat Kefem-Assí dalt d'un camell guarnit ab borletes, trenzilles y altres galindaynes, portava entortolligats al bras los cinch vols de
canó que corresponían a la pipa que duya a la boca. Anava a veure l'hermosa Zulema (que sens dubte pensaría ab ell axís com ara plouen dàtils), grave, surrut, abstret ab ses cabories, dexantse conduhir pels intrincats carrerons de la ciutat, y distreyentse no més per abaxar lo cap
a fi de no obrírsel d'un tostorro contra alguna de les voltes que sovint
trobava pel camí.
Quan sortí al camp y pogué veure desde lluny lo palau de la ingrata,
