Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/77

renates. Repensèushi un'estona, que aquí m'espero; y digàume després si us determineu a estimarme tal y com jo vull y la lley governa, ò d'aquí mateix me'n vaig a fumisterris.
 — Vaja, donchs, bon vent vos empayti per l'altra part.
 — Està conforme: adéu, cara enmetzinadora... Malviatge la meva estrella! axís m'hagués trencat lo coll lo primer día que vaig passar per aquí devant. Qu'Alà t'ampari, sultana. ¡Ay pobreta! qu'has de morir mal, patint y trigant molt! Permèti Deu que no m'erri, per que has de ser tan miserable y desgraciada que'l sol te negarà sa claror, l'aygua sa mullena, la terra sa polsaguera, lo vent ses bufades, y sols lo foch t'abrusarà nit y día fent cruxir lo teu còs com unes cramuxes. Adéu, poca vergonya. —
 Y al dir axò, llansà sa daga a la sorra, que s'hi enfonzà de mànech quedant la fulla tiessa enfora; se tregué'l jayque, se llevà'l turbant, y súbit, pujant sobre'ls dos jeps del camell, va fer un salt tremendo com si volgués embestir los núvols giravoltant dos pichs per l'espay y, des-