del garbo, lo moro més ferreny y més ben plantat d'aquexos realmes,
qu'allí ahont s'ensopegava la meva presencia, si hi havía noyes, me rendían lo cor, y si hi trobava mascles que'm fessen ombra, els abolía a la carrera! que no hi hà mòra ni moreta qu'al veurem no s haja agenollat plorosa y acongoxada demanat llicencia per estimarme, ni's troba alarb ni serrahí en tot lo rotllo que s'escampa'l sol, que no vaja assenyalat d'algun tanto meu!.., ¡Mamud, Mamud-Kefem! tu qu'has estat la joya envejada del amor, tu que arrendavas los suspirs y ta vida era un regalo diari de moxaynes y enténdriments quara mateix ja non feyas cabal, trobarte en aquest punt perdut lo crèdit y la parroquia per una... pendatxera bordegassa, que la playensa que li he guardat me la rebot a la fesomía per abatrem y condemnarme!... Si al pensar axò no'm dona un que sentir que l'Arabia en pes s'escruxiría esgarrifada, es per que'l gran Alà'm reserva per ocupacions de més empenyo.
— Tal vegada...
— ¡Sultana! ja s'han acabat les se-
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/76
Aquesta pàgina ha estat revisada.
