Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/83

embesteix la porta d'algun magatzem y, tal com si l'atravessés com una bala, desapareix, dexant al seu derrera un forat més negre qu'una paella.
Les mans a les butxaques, l'esmorzar sota'l bras, lo nas dins lo tapaboques, acotat lo cap y la vista enlayre y apressat lo pas, travesso carrers y carrerons, trobant altres treballadors que d'igual manera y ab semblanta posició — com si'ns copiéssim — van a la taleya callats y diligents. Arribo a la Rambla y per ella, en direcció contraria, baxan algunes colles de carboners de mar que venen d'Hostafranchs ab lo cabasset de la minestra a la mà, lo cigarro a la boca, bromejant ab l'alegre y sorollosa parlamenta dels riberenys del Ebro.
M'aturo al carrer del Hospital per pendre un quarto de cafè, puix axís com molts lo prenen en havent dinat, molts altres som que'l prenem després d'haver dormit. Allí, fent rotllo al carretó de la beguda ab altres parroquians, entre xarrup y bufada, (per que aquell cafè es més calent que brases, que si hi hà algú que se l'empassi sense ayrejarlo ja pot anarsen ben descansat ai infern,