que'l foch no hi vol rès ab ell;) y, com deya, entre bufada y xarrup
cadascú hi diu la seva; si algun tot rient se'n descuyda's posa una boca com si hagués glopejat sal-fumant, bufa quan ja no hi es a temps, paga'l quarto, y se'n va com los demés a la feyna ab una cohissor a la boca que val més no pensarhi.
Lo xarrich toca un sometent sort ab la corda de la manxa; la fornal bufa brunzint com la tramontana, axecant roges y blavenques flamarades; lo ferro ja vermelleja; y jo ab lo devantal de cuyro, arremangat de brassos, lo martell apoyat en la enclusa, dono la senyal, y cinch malls van cayent acompassats sobre la barra bullenta que, al sentirse tan colpejada, guspireja en totes direccions ruxades de foch que s'estrellan en la paret, cayent vensudes y apagades per sobre les llambordes. Dono martellada a l'enclusa y'ls malls alsats ab arrogància cauen esmortuhits en terra. Lo xarrich manxa de nou; lo
