Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/86

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

lo vi de nostra terra demana bon acompanyatge y perderíam lo color y'ns posaríam tristos si'ns faltés lo menestral bacallà ò l'arengada casulana.

* * *

 Quan torno a casa per dinar, la dona ja riu al veurem la cara tota plena de ditades negres; y posantme aygua a la gibrella'm crida: — Té, rentat, rentat, que'm fas por ab tants guants a la cara. — Lo dinar s'acaba prompte quan no manca la gana. Y lo plat plè d'escudella ab una nuvolada de fum, que també alimenta, aviat queda buyt y tan nèt com abans de posarlo a taula . La carn-d'olla ve seguidament ab sa senzilla varietat, composta de la col, més verda qu'una primavera y més dolsa que sucre, los sigrons que s'empassan tan lleugers coll avall com si fessin una barrisca, la pilota que té vinticinch gustos y qu'es la butifarra de tot l'any, y demés viandes que componen aqueix plat tan català , y tan gustós, que ningú se'n recorda més qu'a l'hora