dich jo que quasi be estich tip de tant concert, y me'n torno a casa ben desitjós de gosar les armoníes de la quietut, anàntmen a descansar després d'haver sopat.
La de casa, qu'es tota xamosota, diu que ni al llit perdo les meves
aficions musicals; per que tot dormint m'acompanyo ab uns ronchs que qualsevol se pensaria que tinch un contrabaix entre'ls matalassos. No ho sé, per que no soch d'aquells que s'escoltan.
Los demés díes de la setmana no tenen rès de nou: sempre lo mateix matinejar: igual treball , semblant descans, fins que ve'l dissapte ab lo seu sol que may falta, anticipant l'alegría del diumenge. Lo dissapte pera mi es mitja festa, encara que devegades treballi més que'ls altres díes. Lo matí passa volant, ¡la tarde es tan bonica! l'esperansa del diumenge me l'hi fa trobar! Goso d'un benestar, d'una tranquilitat, qu'encara que treballi'm sembla que jugo.
