Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/93

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.




 La nit es fosca; plou y hi hà fanch; l'aygua esquitxa y fa bombolles.
 Tocan hores: se'n senten onze, però son les dotze; ja ho sé jo. La última batallada potser ha tingut por, y per axò no compareix a la llista.
 De tant en tant, com si descarreguessen taulons, pareix que troni.
 Les canals desembocan daltabaix un doll d'aygua com la cuxa. Sembla que'ls hi hajan donat la ruà: no'l purgant, l'altre.
 Les clavegueres, cansades de beure l'aygua a galet, xarrupan a morro y no poden engolirla; potser ara pendrían vi...