Los fanals estan apagats; lo sereno, sota la llosana d'un balcó, canta la hora... y s'equivoca; 's pensa que fent alguns quarts de moros, la nit li passarà més depressa.
— Son les dotze, mestre. —
Tomba'l revol del carreró un embossat y tira cap avall.
Passa un'hora y toca la una.
Lo sereno, dormint sota'l balcó. Tocan quarts y hores; les dues, les tres... Lo sereno's desperta, y torna'l bona nit al embossat que passava a la una.
¡Que'n té de calma aquest home!... Treu la petaca, cargola'l cigarro, pega dues xuclades, y un esquitx de la canal li apaga. Se'l posa a cavall de la orella, arramba'l xuxo, s'estira de brassos, badalla, y després canta las doce y media.
En lo rellotge de l'Audiència toca un quart de quatre.
— ¿Què s'empatolla ara aqueix campanar? — exclama ayrat... y ab veu
més forta torna a cantar l'hora com reptant al rellotge.
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/94
Aquesta pàgina ha estat revisada.
