— Tu no m'estimas, que contas les hores!
— Tu'm vols comprometre, que may se't fa tart!
— Tira la clau.
— No puch!!!... ¡Cassimiro! ay! ¡jo tremolo!
— Jo també!... si no ho fas per mon amor, fésho al menos per la
roba que porto a sobre!
— Ay, càlla; quines coses dius!
— Que no ho veus com me regala?
— Nó, ab la fosca no's veu rès.
— Míram, tinch esgarrifanses de fret, l'aygua m'entra pel clatell y'm fa unes pessigolles per l'esquena com si m'hi passessin un rosari fet ab gabarrots de sabates.
— Cúyta; que les tiras ò nó?
— Ja't tiraré un petonet!...
— Bésam lo peu; ara'm surts ab petons; sembla que't burlis de la professóo. ¡La clau!...
— Nó, un petonet; míra que te'l tiro... Va.
— Ja tens ordre de tirarlo a la... No te'n riuràs més de mi. Hem acabat. —
Y'l de la capa obre'l paraygua resoludament, gira esquena, y'l soroll
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/96
Aquesta pàgina ha estat revisada.
