Pàgina:Deu y lo mon - El Pensamiento de Valencia (1858).djvu/13

377Y clòs ab pany y clau jau junt als morts
Ton fret còs lla hon del mon no vá el bull bull;
Camp sant hon son tots uns els flachs y els fòrts;
Camp trist hon fruts de plant la mòrt sols cull,
Reyn hon tan de les vils com les grans sòrts
La mòrt que polç les fá, se riu ó es dull;
Llòc hon per fi la mórt sa dòm te dá;
Dòm hon se met lo pèu y no s'ix ja.

385Tal es de tots els nats lo trist cèrt fi:
¡Bell y lleig, gran y gich, sét pams de llòch!
¿Y qué se trau del mon? L'hóm que te juí
Diu que no res.—¿No res? ¡puix es ben pòch!
¡Qui sab, si es pòn el sòl pal que naix hui!
Per punts se'n van els vius; res á fe soch:
Y com ja may diu res el que se mòr
No sé lo qu'es la mòrt y li tinch pòr....

393—¿Com, si no sabs lo qu'es, tems á la mòrt?
¿Com es qu'el just no's plany de tan trist pas
Y als mals fa front?—«Es qu'ell, en la fè fòrt,
Del mon, que val tan poch, no fá géns cas.»—
¡Sòls qui viu poch y bé té en lo mon sòrt!
Tin fé que si en Deu mòrs al cèl dret vas....
¡Gran dòm d'òr y de llum de lo Gran Ser
Que lo mon y lo cèl y l'hòm va fer!

401Mes hiá qui diu que el mon s'ha fet éll sòls;
Que la llum, los blaus cèls, élls sòls s'han fet:
Que l'hòm, de cèrt, es polç, mes no mes pols,
Y que lo mon, no Deu, del fanch l'ha tret;
Y que la ma de Deu no rig los sòls;
Y que el mon no vá tòrt per que.... vá dret,
Que es l'hòm, dit gran.... un tròç de carn no mes,
Y que pòch mes ò menys lo que un gos es.