Pàgina:Deu y lo mon - El Pensamiento de Valencia (1858).djvu/16

473¡Véu lo cèl, si tens ulls, véu cuant de bé
Al mon fill seu, y fill tan mal, éll fá;
Mills de rius, mills de fonts pa sa set té;
Y vèrts camps, richs de flòrs y fruts li dá;
De cent àus de bell cánt li dá el vent ple
Mars ab peix; boschs ab bruts; cuant que dar hiá.
Y un cèl dá el Cèl al mon.... mills sòls per llum....
Y el mon ¿qué li dá al Cel? sòls polç y fum.

481Son curs al sòl li dá de Deu lo dit;
Sòls per la má de Deu lo mon se mòu;
Per Deu tú vius, per Deu bat lo meu pit;
Per Deu lo pas del temps fá vell lo nòu,
Y per Deu naix la llum y es fá de nit
Y per Deu se fá ras; cau neu y plòu:
Si es dur ser y no ser, res que dir hiá;
Que deu de ser ben fet cuan Deu ho fá.

489Mes l'hòm en los seus ulls té com un tèl:
¡Tròb el mal y en el bé no puch may dar!
Clòs lo sprit dins del còs, qu'es tan dens vèl,
El hòm en tant que viu no veu may clar:
Sóls al raig de la Fé, llum de lo cèl,
Veu á Deu y los cèls de par en par;
Car bé sab lo qu'els bens y los mals son
El que viu pròp de Deu y llunt del mon.

497Tot hòm que del còr seu lo fòrt crit óu
Sent que fill es de Deu y un fí té alt,
Y si á la llum del cèl sos ulls no clòu
Li ho diu cuant es y veu per baix y dalt;
Que Deu li ha dat son ser, que viu y es mòu
Sent tot hòm que de seny no té el cap falt
Y es lo mes gran en l'hóm que sab qui es
Y el brut y l'au y el peix res sab de res.