17 de gener de 2018
El president del Parlament (Roger Torrent i Ramió)
Molt honorables presidents del Parlament, Rigol, Benach, presidenta De Gispert i presidenta Forcadell, diputats, diputades, autoritats, senyores i senyors, en primer lloc, vull expressar el meu agraïment a les diputades i diputats que m'han votat, i, per tant, que m'han fet confiança, i, als que no ho han fet, dir-los que intentaré guanyar-me aquesta confiança durant el meu mandat. Tinc el ferm compromís de treballar per a totes i tots els diputats de la cambra, com correspon al meu càrrec.
Alguns avui han fet notar la meva joventut –ja saben que això és una qüestió circumstancial–, diuen que soc el president més jove. Si m'ho permeten, de l'anècdota en voldria fer una categoria: no m'agradaria que el fet que jo fos jove fos atzarós; voldria pensar, en canvi, que es tracta d'un símptoma; un símptoma d'un relleu natural i necessari en els espais de decisió i responsabilitat política. El país avança també en aquest sentit, ho ha de fer.
Accedir a la presidència del Parlament de Catalunya és un honor immens i alhora és també, evidentment, una gran responsabilitat. Per les funcions, perquè és la segona autoritat del país, i perquè aquesta institució representa políticament el poble de Catalunya. Però segurament, en aquesta legislatura, en aquests moments, la responsabilitat és encara més gran pel context complex i anòmal al qual hem de fer front.
Vull recordar els escons buits. Vull recordar que tres diputats d'aquesta cambra es troben en aquests moments en presó preventiva. Oriol Junqueras i Joaquim Forn ho estan des de fa setanta-sis dies; Jordi Sànchez en porta noranta-tres, conjuntament amb el president d'Òmnium, Jordi Cuixart. Una presó preventiva que, en opinió d'un gran nombre de juristes i experts en dret, és absolutament injustificada i que impedeix que puguin exercir plenament, lliurement, els seus drets polítics; no només els seus, sinó també d'aquells a qui representen, és a dir, dels seus votants. I cal recordar també que altres cinc diputats –diputat Comín, Ponsatí, Puig i Serret i el mateix president Puigdemont– es troben a Brussel·les, advertits de rebre el mateix tracte si tornen al país.
No seria honest per part meva, i sobretot no seria responsable amb el que procurem representar i protegir, si no denunciés contundentment aquesta situació, si no denunciés els escons buits. En aquesta cambra hi ha cent trenta-cinc veus, i jo haig de defensar el dret d'expressió de totes, completament totes. Dels que avui són aquí, però especialment dels que no hi poden ser.
Aquest és el context en el qual afrontem aquesta legislatura, amb aquesta situació. Però alhora també l'afrontem amb el Ministeri d'Hisenda del Govern espanyol, que intervé les finances de la Generalitat des de fa mesos. I està en vigor també l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola, mitjançant el qual el Govern espanyol va dissoldre aquesta cambra, va limitar-ne les funcions, va cessar el Govern de la Generalitat i manté intervinguda l'Administració.
Davant d'aquest escenari sense precedents, sense precedents democràtics, el primer pas és posar fi, immediatament, a la intervenció de les nostres institucions. Cal recuperar la normalitat institucional necessària per estar al servei del país i per atendre amb eficàcia les demandes i la voluntat de la ciutadania.
Correspon als grups, correspon a vostès fixar l'agenda i el rumb polític dels propers anys, però en el que depèn de mi, en el que depèn d'aquesta presidència, treballaré incansablement perquè aquesta legislatura la política torni a situar-se al centre de tot.
Conjurem-nos tots, conjurem-nos per recuperar les institucions del país i tornar-les a posar al servei de la ciutadania al més aviat possible, conjurem-nos per recuperar les institucions i posar-les en mans de la ciutadania. De fet, amb aquest Ple constitutiu de la legislatura, amb la votació que acabem de realitzar, recuperem la institució política essencial del país, dipositària de la nostra sobirania, l'encarregada de fer realitat els mandats democràtics del nostre poble.
