Pàgina:Diari de Sessions del Parlament de Catalunya DSPC-P 001-12.pdf/13

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
DSPC-P 1
17 de gener de 2018
 


Hem de tenir sempre present que les urnes són el nostre origen, són la màxima expressió del que representem. I res que no impliqui respectar-ne la seva veu, res­pectar-ne el seu resultat, és assumible en termes d'integritat democràtica.
Ens correspon restituir, enfortir també i preservar la sobirania del Parlament, no només per una obligació històrica, de continuïtat i de voluntat de ser com a poble, sinó per garantir i enfortir els drets civils i els drets socials del nostre país. En un moment en què en molts països del nostre entorn s'està produint una regressió en els drets so­cials, nosaltres aquí tenim l'obligació de defensar els que més pateixen, aquells a qui les crisis sempre els exclouen una mica més, els que més pateixen les conseqüències d'un sistema econòmic que genera desigualtats. Aquest també és el meu desig. Fem que aquesta cambra sigui una aliada de totes aquestes persones, fem que la nostra fei­na sigui útil en aquest sentit. Fem que el progrés social sigui també un objectiu irre­nunciable d'aquest Parlament.
Per això em proposo treballar sense descans per ajudar a restituir plenament el conjunt de les nostres institucions, treballar incansablement per restituir plenament el conjunt de les nostres institucions. Ho faré humilment, des de la meva experiència prèvia com a diputat en aquesta cambra i com a alcalde.
I aprofito aquest fet per reivindicar la tasca que es fa al món municipal, el com­promís de centenars i centenars d'alcaldes i milers de regidors que amb honestedat, amb esforç, al dia a dia, des del seu poble o des de la seva ciutat, ajuden a construir també un país millor. Perquè treballar al món municipal significa gestionar conflic­tes, treballar colze a colze amb la ciutadania, teixir acords amb aquells que no sem­pre pensen com tu, però amb els que ens hem d'entendre.
I és amb aquest esperit, amb aquest mateix esperit, que em plantejo exercir la responsabilitat que ara m'ha estat atorgada. És amb aquest mateix esperit que vull contribuir a cercar l'entesa i el diàleg en la vida política catalana, que té, evident­ment, en aquesta cambra i ha de tenir un espai central.
En la meva trajectòria personal i política sempre he procurat estendre la mà, a tothom, sense excepció. Em comprometo ara a seguir en aquesta línia, a seguir fent-ho. Els demano, això sí, col·laboració, col·laboració a tots vostès i voluntat franca d'ajudar en el bon govern d'aquesta institució. Però alhora em permeto exigir-los una cosa: exigir-los respecte; respecte a la institució, respecte a tots i cadascun dels dipu­tats i diputades i respecte, en definitiva, pels vots de la gent, respecte per la voluntat popular.
Molts de vostès m'han conegut com a diputat i saben el que penso. Aquest, de fet, és el meu patrimoni personal i polític, al qual no penso renunciar mai, en cap cas. Però més enllà de les conviccions polítiques, personals, hi han els principis; per da­munt de les conviccions hi han els principis. I en aquest sentit jo personalment vull fer de la democràcia i la convivència els pilars fonamentals del meu mandat, aquests principis bàsics. Vull contribuir a cosir, a cosir també la societat catalana a través d'aquests dos principis, d'aquests dos fonaments. De fet, som una societat d'identi­tats creuades: identitats d'origen, de gènere, de classe, d'ideologia, de creences i de conviccions, identitats múltiples. Davant d'aquesta pluralitat, que és una riquesa en si mateixa, la cohesió s'ha de fonamentar en els elements comuns que garanteixen la convivència: els principis democràtics, el respecte absolut pels drets i les llibertats fonamentals, la justícia social i, en definitiva, l'essència del que entenem com a re­publicanisme.

Les successives presidències del Parlament de Catalunya, tot i els diferents i lò­gics accents ideològics, sempre han mantingut una clara línia de continuïtat institucional entorn del compromís i de la determinació en la defensa de la institució, així com dels drets i les llibertats públiques. I en aquest sentit vull agrair i fer-me deu­tor d'aquesta línia de continuïtat, però sobretot vull agrair en particular la tasca de la presidenta Forcadell. Com ha defensat ella, reiteradament, des d'aquí on jo avui m'assec, però també arreu, al Parlament s'ha de poder parlar de tot, al Parlament

sessió num. 1
13