17 de gener de 2018
s'ha de poder parlar del que vulguin els diputats i les diputades. Perquè, si no, per a què serveix un parlament, si no és precisament per donar veu a totes els diputats i les
diputades i, per tant, a tots aquells a qui representen?
De fet, quan un debat és viu a la societat, quan és present entre els ciutadans, quan forma part dels anhels i dels desitjos d'una majoria, és imprescindible que aquest debat pugui tenir cabuda en aquesta cambra. Aquells que creiem en la democràcia, aquells que participem de les seves institucions, mai hem de tenir por d'ella, mai hem de tenir por de la democràcia, i mai hem de renunciar al debat i a la paraula. Les diputades i els diputats hem de poder portar aquí al Parlament les veus del país, que són moltes i són diverses. I, com deia l'enyorada Muriel Casals, la nostra tasca és compartir, contrastar visions diferents i trobar, al final, espais de confluència.
Aquest és un país molt plural, i així queda reflectit en aquest Parlament, un parlament que ha estat legitimat per una participació del 79 per cent. Atenent a aquesta pluralitat, la presidenta Forcadell va fer un gest significatiu en obrir les reunions de la Mesa als representants dels partits que no formen part d'ella. Anuncio, ara ja, que vull donar continuïtat a aquesta mesura, perquè tots representem una part del país i vull
que tots ens sentim part d'aquest Parlament, que és el de totes i és el de tots els catalans.
És un parlament amb història, i això afegeix un altre pes a la responsabilitat del càrrec. Em precedeixen, per exemple, noms com el de Josep Irla, fins avui l'únic gironí president del Parlament. D'ell em sento deutor, de la seva capacitat de persistència i de la seva lleialtat al país. I, per tant, intentarem, des d'aquesta presidència, complir amb aquell llegat que ens deixava el president Irla.
Per altra banda, succeeixo ja més recentment en el càrrec dues dones: la presidenta De Gispert i la presidenta Forcadell, que han representat amb gran dignitat i compromís aquesta institució. En faig esment perquè la igualtat efectiva és encara un repte pendent de la nostra societat, també a les nostres institucions, i personalment em sento compromès amb la lluita feminista, perquè el repte de la igualtat ens reclama la implicació de totes i de tots, i també, i en especial, dels homes, un repte per als cent trenta-cinc diputats i diputades d'aquesta cambra. No volem iniciar cap més ple lamentant l'assassinat d'una dona, lamentant un crim de violència masclista. Com a país –i aquest és el nostre repte–, no ens podem permetre ni un sol cas, ni un sola dona assassinada més.
Senyores diputades, senyors diputats, tenim molts reptes, tenim molta feina i, evidentment, una gran responsabilitat. La ciutadania ha dipositat la seva confiança en tots i cadascun de nosaltres; no els podem defraudar. Fem d'aquest Parlament un espai on el diàleg i l'entesa ens ajudin a construir una societat millor.
Deia Stefan Zweig, de qui em declaro fervent seguidor, que el nostre món té espai per a moltes veritats, i no només per a una; i simplement, si els homes volguessin, podrien conviure amb les altres.
Tots els electes tenim un propòsit comú: el de representar el millor possible els nostres votants, portar aquí al Parlament la seva veu, les seves demandes, els seus anhels, per tal de construir un país millor, més just i més lliure. Que cadascú ho faci des de les seves posicions, que cadascú defensi els seus projectes polítics; tots, òbviament, hi tenen cabuda. Però els demano que sempre es faci mantenint el respecte als altres.
Diputats i diputades, de tots nosaltres depèn no fallar en la confiança dels nostres conciutadans. A les nostres mans està refer i recuperar el protagonisme de les nostres institucions, un protagonisme que es basi en la capacitat de transformar i fer avançar el país.
Els emplaço a posar-nos al servei de la ciutadania i a fer que els debats i els acords en aquest Parlament permetin conrear la llavor de l'esperança en un país que sempre, sempre, sempre, persisteix i que sempre se n'acaba sortint. Malgrat tots els obstacles, malgrat totes les dificultats, aquest país sempre persisteix i se n'acaba sortint.
Visca la democràcia i visca Catalunya!
